
Al llarg de la història del pensament occidental, la dualitat cos–ment ha sigut entesa amb freqüència com una separació: la ment com a seu de la raó i el cos com un simple suport material. No obstant això, esta exposició proposa qüestionar eixa divisió i comprendre el cos com una experiència encarnada, viva i significativa, inseparable dels nostres processos mentals, emocionals i socials. No pensem des d’un lloc abstracte: pensem, sentim i actuem des d’un cos situat en el món.
El cos és el primer espai on s’inscriu la nostra identitat. A través d’ell experimentem el temps, l’espai i la relació amb els altres. Cada gest, postura i moviment comunica, construïx vincles i reflectix normes socials, però també pot resistir-les. En este sentit, el moviment es convertix en una ferramenta d’apoderament: moure’ns conscientment és reapropiar-nos del nostre cos, de la nostra veu i de la nostra presència.
La relació social es dona sempre entre cossos que interactuen, es reconeixen o es confronten. Per això, analitzar la dualitat cos–ment implica també reflexionar sobre com es construïx la nostra identitat individual i col·lectiva. Esta exposició convida a repensar qui som, no sols des del que pensem, sinó des del que vivim, sentim i encarnem en els nostres cossos.
Alginet, València

El treball d’Empar Boix es desenvolupa principalment des de la pintura i el dibuix, entesos com a llenguatges essencials, profundament lligats a la capacitat humana de crear, representar i comprendre el món. A través d’estes disciplines explora el cos femení de manera simbòlica, no com a objecte, sinó com a territori d’experiència, memòria i significat. El cos es convertix en un espai de reflexió on convergixen l’íntim i el social, el personal i el col·lectiu. Per a ella crear es convertix en una forma de coneixement: un procés d’autodescobriment que li permet qüestionar, reconstruir i afirmar la seua identitat tant individual com social.
emparboix@emparboix.es