Antoni Marí ‘Tirurit’

Sa fada de Sa Talaiassa

Dins es petit i aïllat món geogràfic de ses nostres illes, i dins  es petit món fabulós de les nostres creences i supersticions, a´s costat de bruixes i bruixots, de barruguets, fameliars i follets, també hi tengueren lloc, encara que no molt ample, ses fades.

Conten que una vegada, a sa vénda d´es Vedrà, hi va haver  una dona viuda, molt pobreta , que tenia dos fiis petits: en Joanet, de vuit anys, i en Pepet, que en tenia deu. Tot es seus  tenirs eren unes quantes gallines, un  eixam d’abeies i una manadeta de set oveies, que es fos al.lotets  duien a pasturar per aquell redol.

Un dia, de matinet, les dugueren a un bosquet a on hi havia molt bona pastura, a´s peu de sa Talaiassa, o Talaia de Sant Josep, que és  es puig més alt d’Eivissa i que com altres  d’altres llocs de s’illa porta aquest  nom de Talaia perquè en temps vei  servien de punts  d’observació per atalaiar o vigilar  a la mar sa possible  i sempre temuda arribada de moros a la costa.

Idò veureu que,  arribats en aquell lloc i oblidant ses comanadacions de sa mare  de que es cuidassin bé de ses oveietes, en Joanet i en Pepet es posaren a jugar  i a córrer d’una banda a s’altra, encalçant  llagostes, papaiones, teulats,  pinsans i  caderneres. A´s  mateix temps, ses oveies , assedegades anaren allunyant-se  buscant aigua; i quan ells se n’adonaren, ja havien descomparegut de sa vista, escampant-se cada una p’es costat que li vengué bé.

Quin transton pregueren aquels dos pastorets  quan varen veure  que havien  perdut ses oveietes!

-I ara – gemegaven-, què mos dirà ma mare, quan  mos hi entreguem sense ses oveietes?… si mos donarà una pigada que mos  deixarà blaus! I mos la mereixem, per bambos i per badocs! Ella que no mos  havia encomanat altra cosa més que mo’n cuidàssim  bé!…

I plora  que plora,  tots dos, amb un descohort mai vist i sense sebre què havien de fer ni per on prendre.

– I ara –   tornava a gemegar en Pepet – . d’on traurà ma mare sa llet  a’s matí per donar-mos s’esmorzar? I ses farinetes  i ses recuites i es formatges?

– N ho sé! – xanglotava en Joanet – … I sa llan, per fer-mos  calceties en s’hivern?

I quan més  coses deien , més ploraven.

Fins que una fada bona,  que habitava  a una cova de per allí, es va compadir d’ells i,  a s’altra banda  de sa Talaiassa, va tocar set vegades amb sa seua vergueta damunt  una  penya i sortiren set brolls d’aigua, a on  corregueren  tot d’una  a beure ses set oveietes;  que,  de contentes, es posaren a belar totes a la junta. Es pastorets les sentiren, hi anaren correguents i  les trobaren  que bevien . I quin alè  tan gros  que feren, mesquinets!

Però allò els hi comparegué sa fada, tota  polida, que els va donar una bona renyada i els ca  fer prometre que mai més  tornarien a oblidar  ses comandacions de sa mare i que sempre serien  bons al·lots.

Encara ara, per aquells indrets,  hi ha un lloc  que li diuen es Set Uials  de sa Talaiassa.

Conte  extret del llibre Greix vermell i altres escrits

Joan Castelló Guasch Edita: Institut d’estu

Sa cova des Crepells

A Buscastell  (Eivissa) hi ha una cova: sa Cova des Crespells,  on hi habiten una especie de petits monstres: Es crespell gros i els set crespells  petits. Al mateix lloc també hi viuen les cuques, les llembres i les llonganises, altres éssers que surten a la nit, i  que es creu  són les ànimes dels difunts.

Conten que aquestes històries les deien als allots petits, per fer-los por, perquè a la nit no sortissin de la casa, perquè fossin bons aHotets, etc. Aquests éssers rondaven la casa durant la nit. Tenien la pell plena de grosses berrugues, molt arrugada, i d’aquí ve el nom. D’un aspecte repelent, també grunyien i desprenien foc a través dels ulls

  Una important aportació de la mitologia popular a la nostra llengua  i  més concretament a la toponímia.

Informació extreta del llibre: Antropologia d’Eivissa i Formentera.  Torres, Marià  Ed. Mediterrània-Eivissa