Resulta innegable que els anys 80 van suposar una explosió de creativitat artística que va impregnar a un ampli ventall d’expressions. Per a aquells que ho van viure en carn pròpia, totes aquestes referències donen forma a una galàxia referencial que ha nodrit la seva educació sentimental i, en alguns casos, també l’artística. Tal és el cas de l’autor que signa aquesta exposició, Miguel Muñoz, l’imaginari del qual orbita aquesta constel·lació. Sobre aquest tema, algunes de les seves peces componen camps magnètics únics que atreuen inexorablement recognoscibles punts de llum que, en veure’s despresos del seu àmbit d’influència per a integrar-se en un altre univers de partícules, ofereixen un nou semblant, el seu revers canviant.
Així ocorre amb Depeche Mode, Yazoo o El Mag d’OZ. Però l’horitzó artístic de Muñoz no acaba aquí, ni molt menys, perquè tal com li ocorria al protagonista de Videodrome (1983), la seva faceta artística és de naturalesa mutant, heterodoxa, desprejuiciada i irreverent, sent contagiada per múltiples universos referencials i variats codis culturals: del purament artesanal al digital, de la publicitat a la pintura clàssica, de l’underground al mainstream o del pop al més experimental. Aquesta exposició suposa una àmplia mostra que reflecteix aquesta heterodòxia. Com en la citada obra de Cronenberg, assistim a una pantalla corpòria de la qual emergeixen cossos (com Kristen Stewart, Charlize Theron, Timothée Chalamet) i rostres que habiten espais metamorfosats, vampiritzats, i que són conjurats en un frenesí de peces redescobertes per a compondre un instant fugaç, un paradís retrobat. A mode de palimpsestos, aquesta mostra constitueix la faceta més artesanal de la seva obra.
València
Pop com a onomatopeia d’explosió. Pop com a intervenció popular en la cultura de masses. Pop com a fuetada visual, com a adoració als déus urbans, com a frenesí lisèrgic o com a desvari consumista. L’obra de Miguel Muñoz porta al límit l’amalgamada *iconosfera pop combinant la mirada irreverent amb la idolatria del fan. En els seus collages, embolica a les seves icones pop favorits en una aura d’èxtasi místic a cop de retolador i tisores. Personatges del cinema, el còmic, la música o la televisió són il·luminats amb una òptica nova que convida a la seva relectura. La seva taula de treball és una trituradora, de disseny rutilant i colors espurnejants, en la qual tots aquests pobladors de l’imaginari col·lectiu són introduïts per a emergir després, convenientment filtrats per la mirada sempre original de l’autor, en paisatges insòlits i enlluernadors.
CONTACTE:
@miguelcollages