
Una exposició que uneix a dos artistes mediterrànies a través de la pintura, la dansa, la memòria i la identitat femenina.
Aïda Miró arriba des d’Eivissa amb una proposta que explora la memòria col·lectiva i la identitat femenina, però amb una mirada renovada que trenca estereotips i qüestiona la tradició.
Les protagonistes són dones balladores, dones sonadores, pageses, rebels, que s’ho passen bé posant i aconsegueixen una gran complicitat. Aïda Miró combina tècniques clàssiques i contemporànies, des de l’oli realista fins a l’splash més vibrant, per representar allò íntim, simbòlic i quotidià.
Les seves obres ens remeten a l’univers d’Almodóvar, a constel·lacions familiars i a tríptics que dialoguen amb el present. Tot ens convida a reflexionar sobre la tradició i el paper de la dona en l’actualitat, sense donar respostes tancades, sinó generant pensament crític.
Arlette Olaerts, des de València, ens presenta Mémoire, un projecte interdisciplinari que combina pintura i fotografia per a explorar la construcció de la identitat a partir de la memòria personal i col·lectiva. Inspirat en la història de l’àvia de l’artista que cantava flamenc en els utobusos de Liège, les obres estableixen un diàleg entre l’estètica del flamenc —amb influències àrabs i nord-africanes— i les vivències africanes i mediterrànies de l’autora. A través d’imatges, pintura i accions simbòliques, investiga com la memòria es transmet mitjançant gestos i empremtes subtils, tot plantejant una reflexió íntima sobre l’herència, les arrels i la identitat com a dona.