EXPOSICIÓ: CONNEXIONS MEDITERRÀNIES, Zulema Bagur

L’exposició Connexions mediterrànies, de l’artista menorquina Zulema Bagur és un projecte artístic que ens parla del nostre mar Mediterrani com el nostre origen, d’on són les nostres arrels i cultura, un espai comú als pobles que habitem les terres que banya, un espai on obrir camins i connexions. L’artista proposa el Mare Nostrum com a símbol i element físic que ens separa i ens uneix a l’hora, i és el fil conductor que ens ha d’apropar traçant línies imaginàries, camins de mar que ens apropen.

L’artista ens endinsa a l’ànima del Mediterrani, en un viatge entre les aigües que banyen el litoral, formes retallades a la roca pel mar, la sal, el vent i les onades, originant esculls, platges, macars, cales i ports, salpicant les voreres de fars, torretes i cases blanques disperses. 

Des de la seva insularitat i els records d’infància en una ‘caseta de vorera’ a la cala Sa Mezquida, a Menorca, entre relats de pescadors, sorgeix l’anhel de viatjar, navegar, les travessies, conèixer… i posa la mirada a la vorera, com a frontera entre terra i mar, espai on passa tot, els intercanvis, els encontres i desacords, la calma i la fúria, el partir i el tornar, l’aventura i el refugi.

Connexions mediterrànies és un projecte artístic d’investigació i recerca personal, un viatge en trànsit, que parteix de les voreres de la seva Menorca com a eix que enllaça amb les voreres de diferents punts que ha visitat en els seus viatges pel Mediterrani, com Mallorca, Eivissa, Dénia, Catalunya, Sicília, Grècia, Turquia, Líban, Egipte, Tunísia, Algèria, Ceuta, Melilla, Gibraltar i altres. És un projecte en procés, que continua obert i es desenvolupa amb l’esdevenir de l’artista, que evoluciona amb cada un dels seus viatges i els seus moments vitals.

La seva expressió artística fusiona la pintura amb el dibuix i el collage i ens submergeix en un treball pictòric de traços gestuals, vitals, expressius, que suggereixen fugacitat, moviment i vida, amb taques que descomponen el paisatge perquè la nostra mirada ho torni a compondre, ara a la nostra manera, i ens aportin emocions, records i sensacions.

Els darrers anys, incorpora a la seva obra plàstica part dels textos i poemes propis, veus i ressons a través de la paraula, com elements compositius que ens donen petites pistes dels pensaments que condueixen la seva proposta artística. Apareixen fragments de llibretes, cartons, mapes, elements vegetals, teles, petits objectes com plàstics, vidres i cordes que la mar ens retorna i que ens remeten a la terra i els rastres humans.

Cada obra ens ofereix vàries lectures: la plàstica i visual de conjunt del paisatge i la que ens aporta l’apropar-nos a les teles i descobrir la matèria, elements que ens plantegen preguntes, i, com cridades d’atenció, posen el focus en la seva preocupació pel territori marítim i la natura, la supervivència humana, les relacions entre les persones entre voreres, la necessitat de connexió i l’enriquiment conjunt. En cada obra hi ha un joc entre elements figuratius que no perden la imatge de voreres i mar amb una certa abstracció, partint d’un paisatge natural de la costa, d’una illa concreta, però que es desdibuixa en una imatge que podria ser qualsevol illa, qualsevol port, qualsevol racó de la costa mediterrània.