Observar l’obra de Cristina Alabau és també admirar un exercici de coherència i perseverança, un estil defés i reafirmat al llarg de la seua extensa trajectòria que va començar a mitjans dels anys huitanta i que avui continua consolidant exposició a exposició.
Els seus quadres elegants, poètics i suggeridors, tanquen íntimes iconografies, enigmàtiques formes que són ja recognoscibles en la seua pintura i que defineixen universos propis, intransferibles, construïts amb elements simbòlics que mai abandona i que disposa a través de ressorts intuïtius.
Les figures que apareixen en els seus grans llenços, quasi sempre quadrats, de fons nets i clars, obeeixen a tres conceptes que es repeteixen de manera hipnòtica una vegada i una altra; l’home, la naturalesa i el temps..