Ferran Torrent, recomana
Espai de recomanació literària mensual impulsat per la Fundació Baleària en col·laboració amb l’escriptor Ferran Torrent que pretén introduir-nos en la literatura contemporània de la mà d’aquest escriptor i periodista valencià.
Ferran Torrent ens proposarà lectures a partir d’una selecció literària que abasta una àmplia gamma de gèneres, estils i temàtiques. Compartirem mensualment aquestes recomanacions de llibres seleccionats acuradament per Torrent, qui ens guiarà a descobrir tresors literaris que ens inspiraran, emocionaran i ens convidaran a reflexionar.
Esperem que aquesta iniciativa cultural, tinga una bona acollida i ajude a descobrir noves i interessants lectures entre els seguidors de la Fundació Baleària.
Ferran Torrent i Llorca (Sedaví, 1951)
És un escriptor i periodista valencià, un dels més prolífics en llengua catalana gràcies al fet que ha assolit una alta xifra de vendes. El gènere que més ha treballat és el de la novel·la negra i un dels trets més característic dels seus escrits és que fa ús de les variants valencianes. Fou finalista del premi planeta el 2004 amb La vida en l’abisme, novel·la que va portar al cinema Ventura Pons. A part és autor d’obres de teatre, reportatges sobre ciutats i col·laborador a diferents mitjans de comunicació (El Temps, Avui, El Periódico, Ara).
RECOMANACIONS FEBRER:
Un llibre que parla de les ments brillants del segle XX, entre d’ells, Janos Neuman, un hongarès que deien que era la persona més intel·ligent del món.
Aquest llibre parla dels radicals de la il·lustració, els enciclopedistes que es jugaven la vida per dur la cultura a la gent. Un llibre divertit i formatiu.
Si no heu llegit Limonov, d’Emmanuel Carrère, no tardeu ni un minut a fer-ho. És una de les millors biografies. Fabulós el personatge biografiat i el seu entorn. Coneixereu, entre altres indrets, la Unió Soviètica dels anys seixanta. Un Moscou que us sorprendrà, absolutament desconegut. Magníficament relatada, Limonov és un dels llibres que molt probablement passarà a ser un dels vostres clàssics.
Ponç Puigdevall és, a més de ser el millor crític de la literatura en català, treball que du a terme a El Quadern del diari El País, un excel·lent escriptor. Per a mi, “Les il·lusions elementals” és una de les novel·les més dures i intenses que he llegit en molts anys. Una crònica que sembla personal desenvolupada a Girona i Oviedo. El seu darrer llibre és “Una novel·la comercial”, un text més suau amb un eixam de personatges, alguns dels quals faran les vostres delícies.
De Kapuscinski s’ha de llegir tot sense excepció, però podeu començar per la crònica l’Imperi, un relat sobre la Unió Soviètica que escrigué entre el 1989 i 1991, uns anys que aquell país presentava símptomes d’una desfeta imparable. El polonès és un dels millors cronistes del segle XX.
Iolanda Batallé, en “Massa deutes amb les flors”, instal.la el seu personatge en una casa de les muntanyes per a escriure en solitud. Allà, però, es trobarà un grapat de persones ferides i amb una vivència colpidora. Aleshores ens mostra una manera de veure el món de forma especial amb una gran capacitat d’explicar el que veu. Llibre intens ara mateix un best seller a Catalunya.